Els darrers quatre anys Lisboa està experimentant un boom turístic sense precedents. L’any passat la ciutat va rebre més de 4 milions de visitants, un 7,3% més que l’anterior. De fet, segons l’estudi Global Destinations Cities Index, de Mastercard, Lisboa és la cinquena ciutat europea amb el creixement més ràpid en nombre de visitants.

“Al principi el turisme era una plusvàlua, però ara ha tornat excessiu per la dimensió i els recursos de la ciutat. Tot el centre i no només el centre històric comença a quedar fora de l’abast dels ciutadans i dels comerciants no turístics”, lamenta Leonor Duarte, una de les portaveus del moviment ‘Morar em Lisboa’ (‘Viure a Lisboa’), que actualment agrupa més de 30 associacions i que va néixer l’octubre de 2016 per exigir mesures al govern davant la crisi de l’habitatge.

Segons Duarte, s’estan començant a produir problemes molt seriosos a l’aeroport, el transport públic funciona malament, “ hi ha problemes de turistització del paisatge urbà, renou, i la gent es comença a saturar de veure que no atura d’augmentar”.

L’estampa de ciutat decadent i tradicional està desapareixent i els seus habitants estan sent desplaçats a la perifèria perquè no poden assumir l’augment de preu de l’habitatge. “Tot el centre de Lisboa és un actiu finançer: turisme, serveis i habitatges de luxe”, denuncia Duarte.

Especulació

“Actualment hi ha una intensíssima especulació immobiliària que s’inicià amb el turisme però que en aquests moments sobrepassa el fenomen del turisme”, explica Duarte, qui apunta que si bé al principi era l’allotjament turístic el causant de la retirada de cases del mercat, ara té més a veure amb el fet que Portugal és “un paradís fiscal per als especuladors de tot el món i Lisboa també té una política municipal molt atractiva per a l’especulació”.

Duarte diu que els habitatges de lloguer gairebé han desaparegut del mercat i els preus s’han disparat entre el 13% i el 36% els tres darrers anys. “El Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc de Portugal parlen de perill de bombolla immobiliària”, assevera.

El moviment ‘Morar em Lisboa’ culpa l’estat d’haver contribuït a aquesta situació amb la implementació d’instruments legals i finançers com la Llei de l’arrendament de l’any 2012, que liberalitzava encara més el lloguer, augmentava el poder dels propietaris, actualitzava excessivament les rendes i facilitava els desnonaments. D’altra banda, apunta el moviment, instruments com el Règim Fiscal per a Residents no Habituals i el Golden Visa Portugal concedeixen permisos de residència i grans avantatges fiscals a inversors estrangers en el mercat immobiliari portuguès. “Tot el que el govern portuguès ha fet, igual que l’Ajuntament de Lisboa, és atreure més turisme i més inversors estrangers. Es comença a parlar de crear una oferta més diversificada i espaiada pel territori, però el monocultiu del turisme, el desordenament massiu i les lògiques brutals d’inversió continuaran”, assegura Duarte.

Accions

El gener d’enguany, ‘Morar em Lisboa’ va exigir solucions als problemes d’habitatge relacionats amb el preu i la disponibilitat de cases a la capital a través d’una carta oberta dirigida a la classe política i a la ciutadania en general que aplega ja més de 4.200 signatures.

En el manifest, subratllen que l’activitat turística s’ha de planificar sota una visió sostenible i integrada, i consideren “inajornable que es controli i s’equilibri l’ús temporal i de curt termini de l’habitatge per a usos turístics i es dinamitzi l’allotjament permanent”. D’entre les propostes presentades per aquesta plataforma, destaca la de crear un fons municipal per a l’adquisició d’habitatge públic a Lisboa a preus accessibles, que s’alimentaria d’almanco el 50% de la taxa turística anual i de noves taxes municipals. Així mateix, proposen que s’estableixin límits màxims de rendes aconsellables i s’afavoreixin fiscalment els qui apliquin valors inferiors. A més, demanen que s’incentivi fiscalment el lloguer i es penalitzi la venda d’habitatge, i que es limitin els lloguers de cases i pisos sencers a través de plataformes com Airbnb a x mesos a l’any (segons el col·lectiu Left Hand Rotation, a Lisboa hi ha més de 13.000 cases disponibles en aquest portal, el triple que fa tres anys).

“El problema és molt més sentit ara a tota la ciutat que al gener, de manera que la nostra acció continuarà”, assegura Duarte. De fet, explica, coincidint amb les eleccions municipals del proper 1 d’octubre, han convidat tots els candidats a un debat el mes de setembre.

Rua dos Lagares, símbol de resistència

L’emblemàtic barri de Mouraria ha passat de ser una zona degradada a un dels llocs de moda de Lisboa, amb residències d’artistes i oferta cultural al carrer. El procés de gentrificació que viu el centre històric de la ciutat està transformant també aquesta barriada i ha obligat molts habitants, veïns de sempre, a partir-ne perquè no poden assumir l’augment de preus de l’habitatge.

Els veïns de la Rua dos Lagares, núm. 25, estan en peu de guerra perquè el propietari d’aquest bloc els ha comunicat que no els renovarà els contractes de lloguer que finalitzen d’aquí a dos mesos perquè ha venut l’edifici a un grup inversor. Han creat el moviment ‘O Bairro para os Moradores’ (‘El barri, per als qui hi viuen’) i volen fer d’aquest edifici “un símbol de la resistència als canvis profunds de la barriada”.

“Hem aguantat dècades d’abandonament i ara l’Ajuntament torna a arreglar el barri, però no per a nosaltres, sinó per als inversors que ens n’expulsen”, critiquen.
Els veïns afectats reclamen que l’Ajuntament els atribueixi habitatges desocupats (hi ha 123 cases municipals buides al centre històric) o que els ajudi a trobar finançament per fer una cooperativa i comprar l’edifici. De moment, només els ha ofert suport jurídic.